Com funcionen?Internacionalització de Noms de Domini en Aplicacions (IDNA)
És un mecanisme definit a l’any 2003 pels noms de domini IDN que contenen caràcters no ASCII. Aquests noms de domini no poden ser utilitzats per la infraestructura actual de resolució de noms i DNS. En comptes de redissenyar la infraestructura DNS existent, es va decidir que els dominis amb caràcters no-ASCII han de ser convertits a una forma basada en ASCII pels navegadors web i altres aplicacions d’usuari; IDNA especifica com ha de realitzar-se aquesta conversió.

IDNA va ser dissenyat per una màxima compatibilitat cap enrere amb el sistema DNS actual, el qual va ser dissenyat per ser utilitzat amb noms que només tinguessin caràcters d’un subconjunt dels ASCII existents.

Una aplicació habilitada per a IDNA és capaç de convertir entre ASCII restringit i representacions no ASCII per un domini, utilitzant la forma ASCII en els cassos on es necessiti (como el lookup DNS), però que sigui capaç de presentar la forma no ASCII de millor lectura pels usuaris. Les aplicacions que no suporten IDNA no seran capaces de utilitzar noms de domini amb caràcters no ASCII, però seran capaces d’accedir a aquests dominis si se’l hi dóna l’equivalent ASCII (normalment més críptic).

Les primeres aplicacions en suportar IDNA van ser Mozilla 1.4, Netscape 7.1 i Opera 7.11. Les versions d’Internet Explorer anteriors a la 7 fa falta un arxiu addicional (plug-in) per a suportar IDNA.

ToASCII i ToUnicode
La conversió entre les formes ASCII i no-ASCII d’un nom de domini es realitza mitjançant algoritmes anomenats ToASCII i ToUnicode. Aquests algoritmes no s’apliquen a tot el nom de domini en el seu conjunt, sinó a etiquetes individuals. Per exemple, si el nom de domini és www.exemple.com, llavors les etiquetes són www, exemple i com, i ToASCII o ToUnicode s’aplicarien a cada un d’ells per separat.

ToASCII deixa sense cap canvi qualsevol etiqueta ASCII, però actuarà si la etiqueta no és utilitzable per a DNS. Si una etiqueta concreta conté al menys un caràcter no ASCII, ToASCII aplicarà l’algoritme Nameprep (el qual transforma l’etiqueta a minúscules i realitza una altre normalització) i llavors es traduirà el resultat a ASCII fent servir Punycode abans de posar la cadena de quatre caràcters "xn--". Aquesta cadena de quatre caràcters s’anomena el prefix ACE, ACE significa ASCII Compatible Encoding (Codificació Compatible ASCII), i s’utilitza per a distingir les etiquetes codificades en Punycode de les etiquetes ASCII ordinàries. S’ha de dir que l’algoritme ToASCII pot fallar de moltes maneres; per exemple, l’etiqueta final pot excedir el límit de 63 caràcters de DNS. Una etiqueta en el qual ToASCII falla, no pot ser utilitzada en IDN.

ToUnicode reverteix l’acció de ToASCII, traient el prefix ACE i aplicant l’algoritme de descodificació Punycode. No reverteix el processat de Nameprep, degut a que és simplement una normalització i és per naturalesa irreversible. Al contrari de ToASCII, ToUnicode sempre encerta, perquè simplement retorna la cadena original si la descodificació arribés a fallar. Això vol dir que ToUnicode no té efecte en una cadena que no comença amb el prefix ACE.

Exemple de codificació IDNA
Com a exemple de com funciona IDNA, suposem que el domini a codificar és Ñandú.cl. Aquest té dos etiquetes, Ñandú i cl. La segona etiqueta és ASCII pura, per tant es deixa sense canvis. La primera etiqueta és processada per Nameprep per retornar ñandú, i llavors mitjançant Punycode s’obté and-6ma2c, i després s’annexa prèviament xn—per obtenir xn--and-6ma2c. El domini final utilitzat per l’ús de DNS és xn--and-6ma2c.cl.